L’escriptor Umberto Eco va presentar ahir a la Biblioteca Jaume Fuster la seva última novel·la “El cementerio de Praga”(Lumen)/ ”El cementiri de Praga” (Rosa dels vents). Va fer-ho amb un ple absolut i expectació màxima per escoltar cada una de les seves paraules.
L’autor planteja a la seva novel·la com una mentida pot ser més real que la realitat mateixa. Segons Eco la realitat té una gran part de novel·la. A “El cementiri de Praga”, una obra gestada durant 6 anys, els personatges reals i ficticis conviuen en una trama d’arrels profundes i escrit en forma de fulletó decimonònic.
El protagonista de “El cementiri de Praga” és Simon Simonini, l’únic personatge inventat que conviu amb d’altres reals i històrics en una trama ambientada al segle XIX. Falsificador i aficionat als complots, Simonini odia a les dones i als jueus. A través d’aquest personatge el llibre assenyala que la falsificació es pot trobar en qualsevol dels llibres d’història i en fets que poden anar des del rei Constantí de Constantinopla, els falsos informes de la CIA o els Protocols dels Savis de Sió. Umberto Eco aprofita la seva novel•la per divagar sobre fets històrics al llarg del temps i l’espai, parlant de Freud, Voltaire, la Revolució Francesa i la Companyia de Jesús. Umberto Eco reflexa en el seu personatge Simon Simonini, real dins la seva irrealitat, un joc amb la seva identitat i la memòria selectiva dels humans.
La presentació va haver d’esperar 20 minuts a l’arribada de la Mònica Terribas, qui havia de conduir la conversa amb l’escriptor. Mentre els assistents, entregats i amb una mitjana d’edat elevada, es distreien fent tertúlia. L’excusa pel retard, coses del trànsit, va ser contestada pel públic amb un contundent: “al metro no hi ha embús”. Res a dir de l’organització tant per part de la Biblioteca Jaume Fuster (Barcelona) com dels responsables de premsa de l’editorial.
La Sra. Terribas va mirar de portar la conversa cap a la persona de Berlusconi (l’escriptor va qualificar en un acte a Madrid al polític com “…un zombi, un mort vivent molt perillós”) però l’autor amb un to d’ironia va reconduir la conversa cap a la seva novel·la. Abans de reconduir-la Eco va fer una reflexió on ens recordava que el poder no l’ostenta qui governa sinó aquells que estan al seu darrera. Com el seu personatge, en una mateixa persona, en un moment determinat hi poden conviure un falsari i un príncep.
Tot un joc de secrets, on el secret buit i inexistent és el que té més poder, ja que fa por allò que desconeixem, induint-nos a la trama del complot, que és duu a terme cada dia per persones com Bush, Berlusconi o el mateix Papa. Aquests componen els baixos fons de la política.
Amb la frase “La meva no és una novel•la sobre els jueus. És una novel•la sobre el discurs antijueu” va tancar les acusacions de “L’Osservatore romano“, sobre l’antisemitisme d’“El cementiri de Praga” i concretament del seu personatge central.
L’autor que va estar molt còmode en tot moment, va llegir algun paràgraf de la seva obra i va fer partícips al assistents amb el seu do de gents natural. Els assistents li van agrair la seva proximitat amb forts aplaudiments. En resum una vetllada molt amena, que convida a llegir la seva obra “El cementiri de Praga” i tot allò que continuï brollant de la seva ment.
