El director Fernando Trueba, un dels grans recuperadors del jazz llatí, va proposar fa quatre anys la producció del projecte al dissenyador Xavier Mariscal. Ara, l’estudi que Mariscal té al Poblenou fa mesos que treballa frenèticament en aquesta pel·lícula d’animació. Junts han anat construint una història en què Trueba hi ha posat coneixements, guió i banda sonora, i Mariscal la seva estètica inconfusible.
Trueba va rodar a l’Havana imatges reals amb actors cubans. Moviments de càmera i seqüències que constitueixen ara la base de treball. Després, traç a traç es transforma cada fotograma en dibuix, acolorint-lo i animant-lo en un procés laboriós en què fase a fase tot acaba cobrant vida pròpia.
Els protagonistes del film són Rita i Chico, una cantant i un pianista cubans que viuen la seva història d’amor als anys 40. L’impuls musical els porta a Nova York per prendre contacte amb els grans del l’escena jazzística i de la mescla amb les seves sonoritats cubanes n’acaba naixent el jazz llatí.
Amb paciència infinita i una cinquantena d’il·lustradors elaboren un en un els 250.000 fotogrames del film. I una altra dada: des que la concepció d’un únic pla fins que s’acaba donant per bo passen quatre mesos i mig.
El film és un autèntic bolero animat, construït des del cor del Poblenou de Barcelona i amb vocació internacional. I tot i que un procés tant complex no hi entén gaire, de terminis, “Chico i Rita” s’ha marcat el Festival de Cinema de Canes del 2010 com a ambiciós horitzó per presentar-se en societat.
