Amb motiu del 15 aniversari de la seva creació, Walt Disney Motion Pictures Spain estrena a Barcelona, demà 27 de febrer, “Malson abans de Nadal de Tim Burton”, en format 3D en el Aribau Club.
La transformació de la pel•lícula a aquest format va ser portada a terme per l’equip original de cineastes que va treballar amb el guionista/productor Tim Burton i el director Henry Selick i va ser convertida en realitat mitjançant un intens procés de digitalització quadre per quadre, dirigit pels tècnics d’Industrial Light & Magic.
Ara, al posar-se ulleres 3D, el públic se sentirà transportat directament al centre tridimensional de Halloweentown quan el seu avorrit rei, Jack Skellington, intenta apoderar-se de la temporada nadalenca per a variar un poc. Ignorant els consells de Sally, el solitari canell de drap que oculta els seus sentiments per ell, Jack recluta a tres murris personatges – Lock, Shock i Barrel – perquè ho ajudin a segrestar a Santa Claus. Però encara quan Jack s’adona del seu error, haurà d’enfrontar-se al malvat Oogie Boogie abans de poder tornar les coses a com eren abans i restaurar l’alegria de les festes.
Fa poc la vaig veure en la seva versió original. Força divertida, ni que jo sóc més fan de ‘The Corpse Bride’. Sabeu si també la passaran a 3D? Estaria molt bé! De moment, però, em conformo amb poder veure en 3D ‘The Nightmare before Christmas’! Segur que és tota una experiència!
Aquest semestre estic matriculada en Negociació. L’assignatura s’obre amb els diferents tipus d’estratègies, i per treballar-les vam haver d’escollir qualsevol personatge de ficció, ja fos del cinema o de la literatura.
Tenia molt clar el meu personatge, o això em pensava. En realitat només havia d’acabar de decidir-me entre la Bèstia –de La Bella i la Bèstia- o el Rei Lear, quan vaig descobrir que sense adonar-me ja havia escrit un parell de anotacions sobre en Jack Skellington, el carismàtic protagonista de Pesadilla antes de Navidad (1993).
S’ha parlat molt de les continues referències a altres pel•lícules que amaga aquesta obra mestra de Tim Burton. Jo la consideraria, emperò i més aviat, una nova versió de Jesucrist Superstar, vint anys després. La similitud entre ambdues és constant, arribant a un moment quasi d’identitat: La cançó de l’Oogui Booggie i La cançó d’Herodes.
Tornar a veure la pel•lícula des de la perspectiva de Negociació va significar redescobrir-la. Vaig detectar, llavors, que en realitat Pesadilla antes de Navidad narra com un conte les vicissituds d’aquells grans homes de la Història que per tenir-lo tot, i sense tenir res més a assolir, s’aboquen en empreses impossibles on tot ho perden. Dos noms em van venir al cap, immediatament: Napoleó i Hitler. I de sobte els vaig veure; estaven allà mateix. La remissió a Napoleó és molt evident; tot just una de les imatges més famoses de Jack és ell amb la mà al pit. La de Hitler està més amagada –potser perquè el personatge és més antipàtic. Només cal observar amb atenció el principi de la pel•lícula, quan en Jack arriba al centre de la plaça principal per a celebrar el gran èxit de l’últim Halloween, disfressat d’espantaocells de palla, on ell mateix es cala foc i, entre flames, gira i gira i en un moment apareix una esvàstica.