Un historiador de Buenos Aires ha recuperat del Museu del Cinema de la ciutat una còpia íntegra de “Metròpolis”. Aquesta faula marxista sobre una societat dividia entre obrers oprimits i intel·lectuals privilegiats va ser reduïda en la seva versió americana, que posteriorment es va distribuir a tot el món. El tall inclou escenes perdudes, i fins ara inèdites, que s’havien conservat en una còpia íntegra als arxius de la filmoteca. Es poden veure les parts amb més erotisme i les que millor reflectien la lluita de classes.
La intuïció de l’historiador argentí Fernando Martínez Peña i algunes pistes permeten recuperar Fritz Lang en tota la seva esplendor. Fa més de 35 anys que els experts busquen aquestes imatges que han aparegut oblidades al Museu del Cinema de Buenos Aires.
En les noves escenes es pot veure, per exemple, el passeig amb cotxe per la ciutat futurista de Metròpolis d’un personatge secundari que havia perdut molta força després dels talls que va patir la pel·lícula.
“Metròpolis” va ser mutilada per les autoritats nazis amb l’arribada de Hitler al poder i després va ser censurada als Estats Units. Aquests retalls se centren en dos aspectes: sexe i lluita de classes. Segons el crític de cinema argentí Diego Trerotola, “la versió puritana dels Estats Units censurava l’erotisme de la pel·lícula“, un erotisme que s’ha recuperat en les noves escenes, en les quals es veuen les mirades d’uns homes que observen com balla una dona mig despullada. “Els americans també van treure la lluita de classes del film”, assegura Trerotola, “així que ara la història guanya una mica més de sentit”.
La troballa de la versió original de “Metròpolis” arrenca a Buenos Aires, amb una confidència d’un restaurador de pel·lícules a Fernando Martínez Peña. L’home li va assegurar que havia tingut a les mans la cinta “durant les dues hores que dura la pel·lícula”. Aquest petit detall, la durada, va fer dubtar Peña. La versió original té aquesta llargada, però la versió que es conserva a tot el món és uns vint minuts més curta. Les sospites de l’historiador van engegar la recerca per recuperar les escenes perdudes d’una de les pel·lícules més importants de la història del cinema.
Peña sabia que la pel·lícula havia estat tallada i reduïda en la versió nord-americana, que és l’única que es conservava fins ara a tot el món, ja que la Segona Guerra Mundial i la fragilitat del material dels rotllos de nitrat, un material autocombustible, havien fet que es perdessin totes les còpies de la versió original, estrenada per Lang el 1927.
Peña tenia constància que als anys 20 la distribuïdora que va portar “Metròpolis” a l’Argentina i altres països llatinoamericans era Terra, així que va acudir als seus arxius i va comprovar que la cinta que hi havia a Buenos Aires s’havia importat directament des d’Alemanya i no des dels Estats Units. Poc després va rebre una visita de la directora del Museu del Cinema de Buenos Aires, a qui li va comentar la possibilitat que la còpia del museu fos l’original.
Després de comprovar que la cinta havia arribat el 1928 i que fins al 1973 milers d’argentins havien vist escenes i plans que no surten en l’altra versió, Félix va decidir avisar els experts. Però els responsables de la Cinemateca Alemanya no se’l van creure, perquè reben anuncis semblants sobre aquest film cada dia. Aquí hi va haver d’intervenir el cèlebre restaurador espanyol Luciano Berriatua, que va certificar la paraula dels argentins després de mirar-ne ell mateix una còpia en vídeo.
Font: Web 3cat24.cat
