Més sobre “El joc de l’àngel”

El pròxim 17 d’abril, Planeta presenta al mercat la nova novel·la de Carlos Ruiz Zafón, titulada ‘El Juego del Ángel’. En les seves primeres declaracions sobre la novel·la, l’autor reconeix que el més difícil ha estat “trobar el temps i la concentració necessària per treure abans ‘El Juego del Ángel’”.

Set anys han passat des que es va publicar ‘L’Ombra del Vent’, una novel·la de la qual s’han venut 10 milions d’exemplars en 50 països.

Una vegada aconseguit això, Zafón avança que “la novel·la és com un petó. No es pot, ni es deu, explicar a priori”. “Els llibres es descobreixen llegint”, afegeix Zafón, per a qui l’experiència literària, no es “resumeix en dues línies”.

Tot i això, Zafón ha aclarit que ‘El Juego del Ángel’ és una novel·la amb un argument independent de ‘L’Ombra del Vent’ però ha advertit que els lectors que hagin llegit ‘L’Ombra del vent’ trobaran en ella molts elements que podran connectar i “crec que afegeixen un nivell addicional de gaudi i intensitat a la lectura” ha confessat.

“El mateix pot passar amb lectors que no hagin llegit ‘L’Ombra del Vent’ i al llegir ‘El Juego del Ángel’ se sentin temptats d’endinsar-se a ‘L’Ombra del Vent’”, ha afegit.

Zafón ha declarat que en les pàgines de la seva nova novel·la podrem retrobar-nos amb alguns personatges de l’anterior obra però d’una manera que pot sorprendre el lector. “La idea darrere del cicle de quatre novel·les ubicades a la Barcelona del Cementiri dels Llibres Oblidats és que cadascun d’aquests llibres sigui una porta d’entrada a un univers literari que creix i s’enriqueix amb cada lectura, sigui quin sigui l’ordre amb què es llegeixin les novel·les o tot i que només se’n llegeixin dos o tres”.

Preguntat pel seu ritme de treball per a aquesta novel·la, ha assenyalat que al principi va escriure “dos o tres hores al dia” i en va dedicar moltes més a pensar en el llibre, en l’estructura i en els elements a utilitzar. “A mesura que avança el procés, treballo sobre el terreny més hores, normalment de nit, i començo a reescriure i reconstruir sobre la marxa. Cap al final del llibre, puc arribar a escriure i reescriure gairebé 12 hores al dia o fins i tot més”, ha confessat.

“És un procés complicat que em porta bastant temps i per al qual necessito intentar desaparèixer una mica del món perquè tinc la mala fortuna de distreure’m amb facilitat”, ha confessat l’escriptor.

A les novel·les de Carlos Ruiz Zafón, la ciutat de Barcelona apareix com un personatge més, l’autor considera que, en el seu cas, forma part del seu món interior. “La ciutat és un pretext, un personatge més, i el novel·lista la recrea de cap a peus per explicar la seva història”.

Una altra de les claus de l’univers Zafón és la música, ja ho va ser a ‘L’Ombra del Vent’ i torna a aparèixer en aquesta nova obra. “La música és un simple divertiment per a mi”, reconeix Ruiz Zafón.

“Escric música per divertir-me, però no hi ha cap necessitat d’escoltar-la per gaudir de les novel·les. Hi ha una sèrie de peces que he anat component sobre els personatges i la història d’El Juego del Ángel’, sí, però no sé si veuran alguna vegada la llum del dia, o d’un CD. No és una cosa que em plantegi de moment. Componc aquestes peces per a mi, bàsicament. Però d’editar-se seria com un obsequi als lectors, de la mateixa manera que amb L’Ombra, mai amb fins comercials”, ha conclòs.