Si us agrada el teatre, els Monty Python i el Tricicle és el vostre dia del sort. Segons publica “El Periódico” El Tricicle portarà a Barcelona el musical “Spamalot” dels Monty Phyton encara que haurem d’esperar una mica, fins el 9 de setembre.
Monty Python’s Spamalot, el musical que sota el segell dels mítics còmics britànics triomfa a Broadway i Londres, arribarà el 9 de setembre al Teatre Victòria en una adaptació al castellà dirigida per Tricicle i amb producció de Filmax Stage, artífexs de Grease, l’èxit més gran del gènere a la cartellera barcelonina.
Inspirada en la pel.lícula Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores, el muntatge parodia les aventures del rei Artús i els seus cavallers a la recerca del Sant Grial. Pel camí, i en salts anacrònics de l’edat mitjana a Las Vegas i Broadway que els permeten transformar el mític Camelot en un casino, apareixen vaques, francesos, showgirls, la dama del llac, el conill assassí…
“És una obra molt divertida; ja vam anar a veure-la abans que ens proposessin el projecte, i estem molt contents de fer-lo”, explica Joan Gràcia, un dels integrants de Tricicle, que es declaren admiradors de la irreverent comicitat dels Monty Python. “Ens agrada molt el seu humor transgressor i trencador; el seu enginy per passar de la realitat a l’absurd”. Al seu parer, el musical és superior al film que, el 1975, es va mofar amb agut surrealisme de la llegenda artúrica. “Té molta més imaginació; l’espai escènic permet disparar la creativitat i els recursos humorístics. Hi ha elements purament teatrals, dels musicals de Broadway i pinzellades del món jueu”.
Serà la primera vegada que, a part dels seus propis espectacles, els tres membres de Tricicle –Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir– dirigeixen junts una obra. “Trigarem més temps perquè es tripliquen els suggeriments, però el resultat és més ric i creatiu”, opinen. Els elegits per a l’ambiciosa missió, portar a escena la primera producció no anglosaxona de Monty Python’s Spamalot, hauran d’esmolar les seves armes: “Haurem d’adaptar alguns acudits britànics al nostre humor perquè els espectadors els entenguin”, apunten.
No serà un muntatge clònic de l’original, creat el 2004 per Eric Idle, un dels Monty Python. El títol –Spamalot– juga amb una de les frases de la pel.lícula: “We eat ham, jam and spam a lot” (mengem pernil, melmelada i spam, que és un embotit barat i s’ha colat en la terminologia informàtica amb el significat de bombardeig publicitari massiu).
La variada partitura (disc, jazz, swing, claqué, lírica…) inclou peces de Los caballeros de la mesa cuadrada i La vida de Brian (el clàssic Always look on the bright side of life que interpretava un cor de crucificats) i altres de noves. Idle va escriure el llibret, les cançons i la música, en col.laboració amb John du Prez, compositor de pel.lícules com El sentido de la vida i Un peix anomenat Wanda. La veu en off del protagonista d’aquest hilarant film, John Cleese, apareix en el muntatge en anglès en el paper de Déu.
Encara no hi ha noms per a la producció en castellà, la coreografia de la qual anirà a càrrec de Francesc Abós, ajudant a Grease de Coco Comín. Al maig s’iniciarà el càsting obert per elegir un repartiment molt coral: vuit actors i 12 ballarins, a més de 12 músics. A excepció dels intèrprets del rei Artús i la dama del llac, la resta de l’elenc assumirà múltiples personatges, com feien els Monty Python en la pel.lícula. “Hauran de saber cantar, interpretar i ballar, per aquest ordre”, subratlla Gràcia, partidari de les proves que tornaran a omplir de cues el Paral.lel, com va succeir amb els aspirants a Sandy i Danny Zuko. “A vegades descobreixes joies: joves talents amb moltes ganes i energia; més que altres de consagrats. Passa com al Barça, si tots tinguessin la il.lusió de Bojan…”
Els cavallers del premiat Spamalot (va aconseguir el Tony al millor musical el 2005) s’han expandit pel món anglosaxó amb muntatges a Londres, Las Vegas, Nova York, Austràlia i una de gira pels EUA. “Va ser elegit el millor espectacle de Las Vegas del 2007, superant els de Cirque du Soleil”, destaca Goas, que desvela les xifres: “És la producció més ambiciosa que s’ha fet a Catalunya: 2,4 milions d’euros, mentre que Grease en va costar 1,5 milions”.
