El proper mes d’abril s’estrena a Barcelona, al Mercat de les Flors, GOLDBERG un muntatge de creació pròpia amb idea original i coreografia de FERRAN CARVAJAL
Un drama musical que compta en escena amb 2 ballarins (el mateix Ferran Carvajal i Anna Roblas) i 3 músics (Oriol Algueró, violí; Natan Paruzel, viola i Laia Puig, violoncel)
Goldberg gira entorn a les famoses Variacions Goldberg de J. S. Bach, en la versió per a corda adaptada per Sitkovetsky
Goldberg és una co-producció entre Cassalot Produccions, Mercat de les Flors, CAER (Centre d’Arts Escèniques de Reus) i Teatre-Auditori Sant Cugat
L’espectacle es podrà veure del 3 al 6 d’abril a la sala MAC del Mercat de les Flors; el 12 i 13 d’abril al Teatre Fortuny de Reus (CAER) i el 25 d’abril al Teatre-Auditori Sant Cugat.
Goldberg és un drama musical per a dos actors-ballarins i trio de corda, dirigit i coreografiat pel també actor Ferran Carvajal, entorn a les famoses Variacions Goldberg de J. S. Bach, en la versió per a corda adaptada per Sitkovetsky. Segons la llegenda, aquesta mítica partitura clàssica va ser encarregada a mitjans del s. XVII pel comte Keyserlingk perquè patia insomni i cada nit la feia interpretar en viu per un grup de músics per alleugerir l’avorriment i la desesperació nocturnes. Omplint les hores més fosques amb notes de clavicèmbal es trobava el jove Johann Gottieb Goldberg, veritable alumne avantatjat de Johannes Sebastian Bach. És per això que l’obra, qualificada de mestra, portaria el nom de Goldberg.
Allà on visqué aquell aristòcrata amb la seva dona, una residència reconvertida en aquest muntatge en un desgavellat edifici d’apartaments, hi trobem l’home i la dona protagonistes de Goldberg. Ells tampoc poden dormir a les nits i la impossibilitat de descansar els converteix en éssers atrapats en el temps. Per alleugerir el seu patiment també gaudiran de la companyia d’uns músics que interpreten en directe i a escena les Variacions Goldberg amb tal de permetre’ls somiar.
L’espectacle es presenta en un format íntim a través de pocs elements: tres músics, dos actors-ballarins i un espai que desitja evocar la intimitat d’una llar marcada per la costum i l’opressió, amb la nit com a teló de fons característic. La línia argumental té com a eix l’insomni. L’insomni com a obstacle i també com a símptoma que expressa l’excés de soroll. L’insomni com a concepte que ens parla de l’angoixa de dos éssers amb dificultats de comunicació (principalment amb ells mateixos) i amb un desig extrem de somiar.
